dissabte, 4 d’octubre del 2008

TARDOR HIVERN 2008 2009


















La Sakura va començar a córrer pel bosc, les papallones, per més ràpid que volessin, no la podien atrapar. Ella corria amb aquella força dels que saben que els somnis es poden cumplir. Deixava els arbres enrera, movent les seves branques, saludant-la. Corria tant de pressa que les flors se li enganxaven al vestit, entremaliades elles.
La Sakura, la nena dels pals als monyos. Va trobar una casa. Sense pensar-s'ho, va entrar-hi, valenta. Va trobar el Temps assegut a les butaques, el va trobar a les fotografies de les parets,... Moltes vides tancades dins d'aquelles finestres. Tanta intensitat sentia que no podia contenir les llàgrimes. Dels seus ulls brotllaren centenars, milers o milions de gotes d'aigua dolça, tota la seva tristesa va sortir, i la seva calma la transformà en titella.

Sakura empezó a correr por el bosque, las mariposas, por mas rápido que volaran, no la podían alcanzar. Ella corría con esa fuerza de los que saben que los sueños pueden cumplirse. Dejaba los árboles detrás, moviendo sus ramas, saludándola. Corría tan deprisa que las flores se le pegaban al vestido, traviesas ellas.
Sakura, la niña de los palos en los moños. Encontró una casa. Sin pensarlo, entró, valiente. Encontró el tiempo sentado en los sillones, lo encontró en las fotografías de las paredes,... Muchas vidas encerradas dentro de esas ventanas. Tanta intensidad sentía que no podía contener las lágrimas. De sus ojos brotaron cientos, miles o millones de gotas de agua dulce, toda su tristeza salió, y su calma la transformó en marioneta.




Gràcies Diego!

1 comentari:

Anònim ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.